Cerca

lunes, 18 de junio de 2012

La investigación ¿un lujo en tiempos de crisis?

Aquí un enlace sobre una interesante reflexión publicada en El País por el Catedrático Àlex Aguilar (Universitat de Barcelona) sobre la penosa y precaria situación de la investigación en España, en donde aparecen los índices más bajos de la UE en calidad de publicaciones o lecturas de tesis doctorales. Cabría lugar replantear la situación y abrir un procesos de mejora en este campo.


http://elpais.com/elpais/2012/06/05/opinion/1338912204_423499.html

Miquel Mir Gual

lunes, 11 de junio de 2012

Noticia: Investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la UIB i QU4TRE constaten que les mesures de protecció han estabilitzat els sistemes dunars de Menorca

La recerca, publicada al Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, ha analitzat l'evolució dels sistemes dunars de Menorca de 1956 a 2004



Els investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears han analitzat l'evolució de 28 sistemes dunars de Menorca entre els anys 1956 i 2004. Els resultats obtinguts per Francesc X. Roig Munar, Guillem X. Pons Buades, José Á. Martín Prieto, Antoni Rodríguez Perea i Miquel Mir-Gual han permès constatar que les mesures de protecció i de gestió sostenible han contribuït a estabilitzar els sistemes dunars de Menorca i a avançar en la recuperació d'aquests ambients.

Menorca, reserva de la biosfera, és l'illa de les Balears on hi ha més sistemes dunars. Els sistemes dunars formen part d'un sistema més complex denominat sistema platja-duna, que es caracteritza per la interacció de dos àmbits diferenciats: l'àmbit submergit i l'àmbit emergit. Aquests sistemes platja-duna representen un sistema fràgil en conjunt, ja que petites modificacions  poden trencar-ne l’equilibri natural en cadascun d'aquests àmbits. Aquesta fragilitat ha comportat que en zones eminentment turístiques hagin patit processos de modificació, de regressió i, en els pitjors casos, de desaparició, pel fet d'haver estat urbanitzats i per una manca de gestió, manteniment i preservació adequats.

Els investigadors de la UIB, en col·laboració amb la consultoria ambiental QU4TRE, han fet una anàlisi espaciotemporal a macroescala de l'evolució de 28 sistemes de platja-duna de Menorca representatius de diferents característiques geoambientals, de gestió i de conservació. L'estudi s'ha basat, d'una banda, en fotografies aèries d'aquests espais – les primeres disponibles són de l'any 1956– per observar els canvis més significatius de cada unitat en el període 1956-2004. També s'han tingut en consideració altres 36 paràmetres físics, ambientals, d'estat, d'ús i de gestió, com ara el grau de freqüentació humana, la distància respecte a nuclis urbans, la retirada d'acumulacions de Posidonia oceanica, les figures de protecció, o els afloraments rocosos, entre d'altres.

El resultat d'aquesta anàlisi multiparamètrica ha permès obtenir una visió particular i de conjunt sobre l'evolució geoambiental del sistemes de platja-duna analitzats, i una classificació d'aquests. Ambdós resultats estan directament relacionats amb les mesures de gestió aplicades sobre cadascun dels sistemes.

Els investigadors han diferenciat tres etapes diferents que han afectat el conjunt dels sistemes platja-duna. D'una banda, de 1956 a 1995, s'ha produït una alteració acusada dels sistemes, que coincideix amb l'entrada de Menorca en el mercat turístic del sol i platja, amb l'ocupació i la consolidació dels enclavaments turístics al litoral i amb una manca de mesures de gestió adequades d'aquests espais. En una segona gase, de 1996 a 2000, s'aprecia una tendència a l’alentiment d'aquests processos de degradació per l'entrada en vigor de diverses figures de protecció i de gestió, de manera que s'atenua la destrucció d'aquests espais. Finalment, per al període de 2000 a 2004 els investigadors constaten una tendència generalitzada a la recuperació dels sistemes dunars. L'aplicació de sistemes i mètodes de gestió sostenibles i la regulació de l'ús públic sobre aquests ambients hauria estabilitzat els processos erosius i contribuït a l'estabilització del conjunt dels sistemes dunars.


ROIG MUNAR, F. X.; PONS BUADES, G. X.; MARTÍN PRIETO, J. A.; RODRÍGUEZ PEREA, A.; MIR GUAL, M. «Análisis espaciotemporal (1956-2004) de los sistemas dunares de Menorca (Islas Baleares) mediante variables geoambientales de uso y gestión». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 58, 2012, pàg. 381-403. 


Miquel Mir Gual

viernes, 8 de junio de 2012

Assessing the environmental impacts of beach nourishment


Today I post an interesting work dealing about the impacts derived from beach nourishments.With sea levels rising under global warming, dredge-and-fill programs are increasingly employed to protect coastal development from shoreline  erosion. Such beach “nourishment” can bury shallow reefs and degrade other beach habitats, depressing nesting in sea turtles and reducing the  densities of invertebrate prey for shorebirds, surf fishes, and crabs. Despite decades of agency-mandated monitoring at great expense, much  uncertainty about the biological impacts of beach nourishment nonetheless exists. A review of 46 beach monitoring studies shows that (a) only 11  percent of the studies controlled for both natural spatial and temporal variation in their analyses, (b) 56 percent reached conclusions that were not adequately supported, and (c) 49 percent failed to meet publication standards for citation and synthesis of related work. Monitoring is typically  conducted through project promoters, with no independent peer review, and the permitting agencies exhibit inadequate expertise to review  biostatistical designs. Monitoring results are rarely used to scale mitigation to compensate for injured resources. Reform of agency practices is urgently needed as the risk of cumulative impacts grows.


Peterson, C.H., Bishop, J. (2005). Assessing the environmental impacts of beach nourishment. BioScience, 55 (10), 887-896.


Miquel Mir Gual