Les fonts Ufanes són, possiblement,
l'accident hidrogeològic més important i interessant de les Balears. Des del
seu descobriment, però sobretot des de que passaren a titularitat pública, i
possiblement arrel de la seva difusió mediàtica, l'interès social que
desperten, totalment justificat d'altra banda, suposa una afluència massiva i
sense control d'usuaris que, expectants, les visiten quan brollen. I no és per
manco, ja que quan estan en plena efervescència desprenen una harmonia de
difícil equiparació. Tot plegat però, l’espontaneïtat amb la que brollen, contades
vegades a l'any, fa que la pressió antròpica sobre l'alzinar de Gabellí sigui
de difícil assimilació per l'ecosistema que el sustenta.
Les Ufanes formen part d’un sistema de
fonts que s’estén des de Maçana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que
tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fissural que forma un
embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escarpament calcari.
No obstant, més que parlar de la caracterització hidrogeològica de les Fonts,
la reflexió que importa avui, potser més que mai, és la que es refereix a la
regulació del seu ús públic. Sigui dit per endavant que el cas de les Ufanes és
únic quan ens referim a la valoració del seu ús, i a les derivacions que aquest
en pot suposar per l’espai. La peculiaritat del cas que ens ocupa passa per dues
valoracions a considerar. En primer lloc, l’alzinar de Gabellí deriva amb un
ecosistema d’alt valor ecològic, no obstant d’una fragilitat notable vers a
qualsevol impacte que pugui rebre. En segon lloc, la realitat hidrogeològica de
les Fonts fa d’aquestes, surgències d’aigua espontànies i sobtades que, sense
previ avís, brollen a superfície dibuixant un espectacle natural digne de
visita. La simbiosi entre aquests dos factors esdevé una peculiaritat
intrínseca i única per l’espai, ja que la poca recurrència en que les Fonts
brollen suposa que el seu ús públic sigui massiu i molt concentrat.
 |
| Surgència de l'aigua de les Fonts en moment defervescència. Foto: Miquel Mir Gual |
En aquest cas en concret, tot i que
l’accident hidrogeològic sigui el principal atractiu, la consideració de
l’impacte que genera la pressió d’usuaris passa per la petjada sobre l’alzinar
i l’ecosistema que el sustenta. La sobre ocupació de visitants en períodes
temporals molt reduïts – hores o dies – fa que la pressió sobre el sotabosc de
Gabellí sigui molt forta, induint així a la desaparició d’hàbitats, la
compactació i erosió del sòl, o bé a dificultar el creixement de la vegetació
arbustiva associada a l’alzinar. Una afluència de 17.000 persones al llarg tres
dies en una àrea que es redueix a uns 40.000 m2 (àrea de màxima
influència dins l’alzinar) ha de tenir, sense lloc al dubte, un impacte negatiu
de calat per l’espai. Endemés de les conseqüències directes, les
puntes de màxima freqüentació generen una situació d’estrès en el municipi, tot
suposant problemes d’assimilació en tant a la gestió del trànsit, aparcament, o
en cas de casos, maniobres d’emergències.
Arribats a aquest punt, la situació que es
genera entorn als moments d’efervescència de les fonts Ufanes s’està convertint
de cada cop més insostenible, ja no sols pel propi espai, sinó també pel
municipi de Campanet. Sigui dit per endavant que, tot i ser fàcil opinar sobre
la situació, més cura s’ha de tenir alhora de fer-ho des d’un punt de vista
objectiu i tècnic. No caldria oblidar que totes les mesures a prendre s’han de
basar, sempre, en el bé de de l’espai, i pensar en el perdurar de la seva
conservació. Sembla a ser que es presenta com a clau i urgent establir estudis
d’impacte exhaustius que ajudin als gestors a conèixer, des d’un punt de vista
empíric i quantitatiu, l’impacte que el característic ús públic d’aquest indret
genera. S’han d’establir mecanismes que ajudin a regular el règim de visites i
dosificar-ne el flux de visitants. A més, les consideracions tècniques també
han de tenir en compte els problemes derivats de trànsit, saturació de la xarxa
viària, aparcament, o inclús els plans d’actuació vers a qualsevol problema
d’emergència. Entenc que un ajuntament com el de Campanet, tan limitat pel que
fa a recursos humans i econòmics, no es pot fer càrrec en solitari de tal
responsabilitat, i més quan el Monument Natural en sí no està baix la seva
tutela. És de sentit comú pensar que la Conselleria de Medi Ambient del Govern
autonòmic, qui és la que té la responsabilitat jurídica, hauria d’assumir en
bona part aquests mecanismes de control i, tot comptant amb la col·laboració de
l’administració local, regular també els problemes que indirectament afectin a
tot el municipi.
Les fonts Ufanes han de seguir sent un
espai públic per a visitar i gaudir. No cap ni cal tampoc ser catastrofista, ni
sols alarmista vers a la situació arribada. No obstant sí que seria de rebut i
responsabilitat que les mesures arribessin tan aviat com sigui possible, i que
les situacions d’estrès generades al llarg dels darrers anys cada vegada que
les Fonts brollen no es segueixin repetint.
De ben segur que l’establiment de mecanismes de regulació seria de
comprensió per part dels usuaris que les visiten, però sobretot i el més important,
de gran ajuda per a la futura conservació d’aquest meravellós indret. Per a que així, tots el que hi som i els que
vendran puguem seguir gaudint del brollar entre una pau Ufana...
* Article publicat a la revista Campanet
Miquel Mir Gual
