Cerca

miércoles, 21 de enero de 2015

El brollar entre una pau Ufana

Les fonts Ufanes són, possiblement, l'accident hidrogeològic més important i interessant de les Balears. Des del seu descobriment, però sobretot des de que passaren a titularitat pública, i possiblement arrel de la seva difusió mediàtica, l'interès social que desperten, totalment justificat d'altra banda, suposa una afluència massiva i sense control d'usuaris que, expectants, les visiten quan brollen. I no és per manco, ja que quan estan en plena efervescència desprenen una harmonia de difícil equiparació. Tot plegat però, l’espontaneïtat amb la que brollen, contades vegades a l'any, fa que la pressió antròpica sobre l'alzinar de Gabellí sigui de difícil assimilació per l'ecosistema que el sustenta.

Les Ufanes formen part d’un sistema de fonts que s’estén des de Maçana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fissural que forma un embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escarpament calcari. No obstant, més que parlar de la caracterització hidrogeològica de les Fonts, la reflexió que importa avui, potser més que mai, és la que es refereix a la regulació del seu ús públic. Sigui dit per endavant que el cas de les Ufanes és únic quan ens referim a la valoració del seu ús, i a les derivacions que aquest en pot suposar per l’espai. La peculiaritat del cas que ens ocupa passa per dues valoracions a considerar. En primer lloc, l’alzinar de Gabellí deriva amb un ecosistema d’alt valor ecològic, no obstant d’una fragilitat notable vers a qualsevol impacte que pugui rebre. En segon lloc, la realitat hidrogeològica de les Fonts fa d’aquestes, surgències d’aigua espontànies i sobtades que, sense previ avís, brollen a superfície dibuixant un espectacle natural digne de visita. La simbiosi entre aquests dos factors esdevé una peculiaritat intrínseca i única per l’espai, ja que la poca recurrència en que les Fonts brollen suposa que el seu ús públic sigui massiu i molt concentrat.

Surgència de l'aigua de les Fonts en moment defervescència. Foto: Miquel Mir Gual

En aquest cas en concret, tot i que l’accident hidrogeològic sigui el principal atractiu, la consideració de l’impacte que genera la pressió d’usuaris passa per la petjada sobre l’alzinar i l’ecosistema que el sustenta. La sobre ocupació de visitants en períodes temporals molt reduïts – hores o dies – fa que la pressió sobre el sotabosc de Gabellí sigui molt forta, induint així a la desaparició d’hàbitats, la compactació i erosió del sòl, o bé a dificultar el creixement de la vegetació arbustiva associada a l’alzinar. Una afluència de 17.000 persones al llarg tres dies en una àrea que es redueix a uns 40.000 m2 (àrea de màxima influència dins l’alzinar) ha de tenir, sense lloc al dubte, un impacte negatiu de calat per l’espai. Endemés de les conseqüències directes, les puntes de màxima freqüentació generen una situació d’estrès en el municipi, tot suposant problemes d’assimilació en tant a la gestió del trànsit, aparcament, o en cas de casos, maniobres d’emergències.

Arribats a aquest punt, la situació que es genera entorn als moments d’efervescència de les fonts Ufanes s’està convertint de cada cop més insostenible, ja no sols pel propi espai, sinó també pel municipi de Campanet. Sigui dit per endavant que, tot i ser fàcil opinar sobre la situació, més cura s’ha de tenir alhora de fer-ho des d’un punt de vista objectiu i tècnic. No caldria oblidar que totes les mesures a prendre s’han de basar, sempre, en el bé de de l’espai, i pensar en el perdurar de la seva conservació. Sembla a ser que es presenta com a clau i urgent establir estudis d’impacte exhaustius que ajudin als gestors a conèixer, des d’un punt de vista empíric i quantitatiu, l’impacte que el característic ús públic d’aquest indret genera. S’han d’establir mecanismes que ajudin a regular el règim de visites i dosificar-ne el flux de visitants. A més, les consideracions tècniques també han de tenir en compte els problemes derivats de trànsit, saturació de la xarxa viària, aparcament, o inclús els plans d’actuació vers a qualsevol problema d’emergència. Entenc que un ajuntament com el de Campanet, tan limitat pel que fa a recursos humans i econòmics, no es pot fer càrrec en solitari de tal responsabilitat, i més quan el Monument Natural en sí no està baix la seva tutela. És de sentit comú pensar que la Conselleria de Medi Ambient del Govern autonòmic, qui és la que té la responsabilitat jurídica, hauria d’assumir en bona part aquests mecanismes de control i, tot comptant amb la col·laboració de l’administració local, regular també els problemes que indirectament afectin a tot el municipi.

Les fonts Ufanes han de seguir sent un espai públic per a visitar i gaudir. No cap ni cal tampoc ser catastrofista, ni sols alarmista vers a la situació arribada. No obstant sí que seria de rebut i responsabilitat que les mesures arribessin tan aviat com sigui possible, i que les situacions d’estrès generades al llarg dels darrers anys cada vegada que les Fonts brollen no es segueixin repetint.  De ben segur que l’establiment de mecanismes de regulació seria de comprensió per part dels usuaris que les visiten, però sobretot i el més important, de gran ajuda per a la futura conservació d’aquest meravellós indret.  Per a que així, tots el que hi som i els que vendran puguem seguir gaudint del brollar entre una pau Ufana...

* Article publicat a la revista Campanet


Miquel Mir Gual

No hay comentarios:

Publicar un comentario